Es Corts de Castelló de La Plana (Castellón), es van fundar l’any 1367, i foren les Corts Generals del regne de València. Contratiament al que molta gent sol pensar, la ciutat de València no ha sigut sempre que ciutat on han estat es corts valencianes, al menys no mentre aquesta terra era coneguda com a regne de València. La fundació des corts es va produir a la ciutat de Castelló, ciutat que en aquell moment tenía poc més de 500 habitants segons les aproximacions històriques. El motiu pel qual es va establir a Castelló era per motius geogràfics.

He de recordar que en aquell llavors, tota la zona de parla catalana va ser conquerida el segle abans pel rei Jaume I el segle anterior, i tota la zona on es parla valencià va ser repoblada per catalans i aragonesos, i la ciutat de Castelló estava prop de catalunya i aragó, i al mateix temps prop de València.
Als segles xii i xiii, la cort era la branca oficial reial de justícia d’algunes ciutats importants de la corona catalanoaragonesa.

Regne de la corona catalano-aragonesa

Per què establiren es corts valencianes a Castelló.

En aquell moment, cualsevol desplaçament a gran distància es feia a peu o amb carros, o a sobre de cavall, i per tant les questions de practicitat i estalvi de temps i esforç era una questió d’extrema importància. Les corts preteníen ser un sistema que regulara totes les lleis del regne de València i les lleis que s’havíen d’establir per acords entre la corona d’Aragó i el principal de Catalunya, i per tant les reunions importants entre governadors de totes tres regions es solíen realitzar a Castelló, on es va decidir implantar les corts. I eixa va ser la causa per la qual les corts del regne de València es va establir a Castelló, conegut duranr la història del com a País Valencià foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l’infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.

Escut del Regne de València

Funcions des corts de Castelló.

A aquestes Corts assistiren a les reunions els governadors (el que avuí coneixem com a alcaldes), de dotze localitats (València, Oriola, Morella, Borriana, Castelló, Morvedre, Cullera, Alacant, Alzira, Ademús, Alpont i Castellfabib. També solíen assistir uns tretze membres de l’Església (els bisbes de València, Tortosa i Sogorb, els abats de Benifassà, Poblet, la Valldigna i Santa Maria del Puig, els capítols de les seus de València, Tortosa i Sogorb, els mestres de Montesa i Calatrava, i el comanador de Montalbán). De vegades també anpàven quaranta dos membres del braç militar, entre els quals es trobaven els nobles, cavallers i excepcionalment el propi Rei d’aragó i compte de Barcelona.

Cal recordar que en aquell moment, l’esglesia, el govern i el cos militar estaven units i eren els qui decidíen les lleis que regiríen les vides dels pobles, els tractats comercials, i els impostos a pagar. Obviament el sistema de govern era una monarquía en la qual hi havia una clara jerarquía social, on baix de tot estava el poble, que acceptava ressignat aquelles condicions i el pagamen d’impostos a canvi de protecció.

Les Corts del Regne de València o Corts eren l’assemblea que oficialment representava el que es podíen considerar els 3 braços del Regne -eclesiástico, militar o nobiliari, i real-. Al rei és a a qui corresponia convocar-les, i tenía l’atribució de poder fixar la data. En en principi la seva finalitat més important era atendre el «bon estament i reforma del regne» com va afirmar Jaume II en 1301-1302, però amb el pas del temps podem dir que des de mitjan segle quinze la seva funció més important va passar a ser atendre les necessitats de fons extraordinaris que necesistaría la monarquia per fer front als constants problemes econòmics, produits principalment per períodes de baixa producció agrícola, motivada per plagues, sequera, o pedregades.

Trasllat des corts a València

Poc més de cent anys més tard es traslladaren a la ciutat de València, que va experimentar un gran creixemen de població aquell segle, mentre Castelló proporcionalmente va crèixer molt menys. Es Corts es van celebrar preferentment a la ciutat de València, encara que també es van reunir a Sant Mateu, Alzira, Morella o Sagunt (llavors anomenada Morvedre). Això va representar al mateix temps, un major distanciament entre el Rei del regne de València, i el de la corona d’aragó i el compte de Barcelona, tot i que teníen importants tractats de colaboració econòmica i protecció militar.

corts

Una paraula i una història quasi oblidada

Avuí en día el concepte cort te una certa connotació folclòrica, ja que tot i que tenía un ple significat fins a fa uns pocs segles, actualmente ha quedat relegada a un terme que es poc utilitzat. Es corts de Castelló de la Plana eren coneguts i reconeguts pel poble, era un concepte que donava forma a l¡ambit polític, administratiu i judicial de lèpoca mediaval, quasi fins a l’època de la il.lustració. Tot i que tenía una connotació positiva, era en certa forma, una institució no democràtica, que establia claramente els límits i funcions de totes les capes socials i els gremis, les normes i les obligacions de la societat, que eren dictats pels reis i nobles.

Rei Pere "el savi", que va saber defensar el seu regne

La pèrdua d’influència de Castelló

Tot i que es corts de Castellón de la Plana eren una institució claramente limitada i feta pels nobles i privilegiats, tenía en consideració la participació del poble en algunes decisions de poca importància, com per exemple, questions arquitectòniques, fixació de taxes als productes impotats, o decisió d’activitats i normes de competicions esportives, a més d’infraestructures com ponts, camins, i canals de reg.

Avuí el nom corts es conserva per a referir-se a les corts valencianes, on els consellers i representants del poble decideixen les polítiques que es duràn avant per part de la generalitat; i bona prova del desús d’aquest terme e´el felt que si preguntem a qualsevol jove el significat d’aquesta paraula, el més probable es que no el sàpiga. En certa forma, és un terme que ha perdut l’ús de molts dels seus significats, mentre d’altres sí el conserven, como per exeple el seu significat polític i legislatiu.

Cal tenir en compte quina era l’ambientació i la forma de vida de l’edat mitjana, i la mentalitat que hi havia a l’època per a poder comprendre la relació d’amor-odi que teníen el poble cap als nobles i rei, ja que llavors la seguretat era una cosa tan bàsica i preciada com avuí podría ser el menjar i l’aliment.